Francesc Canosa presenta l'Ateneu Nacionalista de Vilada
Dissabte passat, 7 de maig, vam presentar l’Ateneu Nacionalista de Vilada
(ANV). Va obrir l’acte Eloi Bellés en nom de l’entitat. Bellés va parlar de la
voluntat oberta i participativa amb què neix l’ANV i va convidar els assistents
a fer propostes de diferent caire per a col·laborar amb l’Ateneu o per
desenvolupar-les des de l’ANV mateix. També va recordar que el nom no és
gratuït sinó que respon a una voluntat d’entroncar amb la històrica associació
homònima fundada el 1921 a Vilada, tot actualitzant-ne els objectius, que són
«contribuir al desenvolupament cultural, social i econòmic» de Vilada. 
Bellés va acabar recordant la figura del Dr. Àngel Soler, que va ser un
dels metges més destacats de la Catalunya de la primera meitat del segle XX i
fundador de l’Ateneu Democràtic Nacionalista de Vilada de 1921. La seva família va excusar l'assistència a l'acte però va encoratjar l'entitat i va oferir-li suport.
Acte seguit va tenir la paraula Vicenç Massana, que en nom de
l’Ajuntament de Vilada va felicitar els impulsors del rellançament de l’ANV i
va felicitar-se per veure néixer un nou focus d’activitat cultural al poble.
Francesc Canosa, periodista i comunicador, estava convidat a oferir el
plat fort de la tarda. Davant de la vintena d’assistents va parlar de «La
immensa minoria. La Catalunya invisible» una conferència que va repassar els
orígens de la asimetria demogràfica i econòmica entre Barcelona i comarques
catalanes —des dels moviments demogràfics de l’exposició de 1888 fins als
nostres dies— posant èmfasi especial en la tasca de la Mancomunitat com a primer
intent de reequilibri territorial. Va descriure la Catalunya dels darrers 150
anys amb títols tan suggerents com «la Catalunya Rotonda», en referència a les
moltes que hi ha escampades pel país, amb un símil molt encertat: ens orienten
però ens fan anar lents.
Va cloure la conferència mirant cap al futur nacional de Catalunya. Per Canosa els pobles petits són l'origen i la clau del procés nacional que viu el nostre país. Sense ells, deia, no seríem on som. Va acabar
fent una crida a avançar cap a l’equilibri territorial com a vehicle de cohesió
social i prosperitat per al país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada