El 1921 es fundà l’Ateneu Democràtic Nacionalista de Vilada, presidit pel Dr. Àngel Soler Daniel. Segons els seus estatuts fundacionals, i en el llenguatge de l’època, la finalitat d’aquesta associació era «l’engrandiment i prosperitat del poble i pobles comarcans, el millorament cultural i moral dels seus veïns i la propagació dels ideals autonomistes de Catalunya».

Avui, gairebé cent anys després, un grup de viladins ens hem proposat recuperar el nom d’aquest històric Ateneu i actualitzar-ne la seva obra. Les nostres activitats tindran com a objectiu principal contribuir al desenvolupament cultural, social i econòmic del nostre poble. Com no podia ser d’una altra manera, restem oberts a la participació i col·laboració de tothom que comparteixi aquests principis.

dilluns, 10 d’abril de 2017

Jaspert de Barberà, càtar exiliat al servei de Jaume I. Presentació de "El càtar proscrit" de Jaume Clotet

Dissabte passat Jaume Clotet, periodista i historiador, va presentar a Vilada la seva darrera obra, El càtar proscrit (Columna, 2017), que ha estat guardonada amb el prestigiós premi Néstor Luján de Novel·la Històrica. La novel·la, ambientada al segle XIII, abraça alguns dels grans moments d'aquest segle: la Batalla de Muret, la Conquesta de Mallorca i la fi de la corada contra els bons homes a Occitània.

Durant la presentació Clotet, occitanista convençut, va posar molt d'èmfasi a destacar la vessant històrica del llibre. Va explicar d'on sorgia el conflicte càtar a Occitània, quins interessos polítics hi intervenien i com la desfeta de Muret de 1213 marca un punt d'inflexió per a la història de Catalunya. 

També ens va descobrir la vida interessant i compromesa del protagonista de la novel·la, Jaspert de Barberà, Barberà fou un faidit, és a dir, un noble occità desposseït de les seves terres, refugiat al Rosselló i participà en la conquesta de Mallorca de 1229. Clotet en va destacar la fermesa moral en la lleialtat tant a la fe càtara que el dugué a l'exili com amb el rei d'Aragó Jaume I, dit el Conqueridor.

Finalment, diversos membres del públic van debatre amb Clotet aspectes com ara la presència de Barberà al Llibre del fets del Rei En Jaume o sobre la significació que Muret va tenir en la configuració de la nació catalana. En resum, un acte molt interessant i dinàmic que ens anima a programar nous esdeveniments, dels quals en tindreu noves properament. 

dimarts, 21 de març de 2017

"El càtar proscrit", de Jaume Clotet, a Vilada

El proper dissabte 8 d'abril, a les 18:30 hores, Jaume Clotet presentarà la seva darrera novel·la al Casal Pirinenc de Vilada. Es tracta d'El càtar proscrit, una novel·la història ambientada en la vida de l'últim faidit, és a dir, l'últim cavaller occità que va lluitar al costat dels càtars. L'obra ha estat guardonada amb el prestigiós premi Néstor Luján de novel·la història de 2016, que convoca des de 1997 Editorial Columna.

Jaume Clotet, l'autor, és historiador i periodista, i ha escrit diversos treballs narratius i assagístics de divulgació històrica. A més a més, ha col·laborat en diversos mitjans audiovisuals i en periòdics del país.

Des de l'Ateneu Nacionalista de Vilada us animem a venir a la presentació.

dilluns, 10 d’octubre de 2016

76è aniversari de l'afusellament del president Companys

Dissabte que ve, 15 d'octubre, es commemora el 76è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys (1882-1940) per part de les autoritats franquistes. Companys és l'únic president democràtic assassinat pel feixisme a Europa.

Des de l'Ateneu Nacionalista de Vilada ens sumem als homenatges i commemoracions bo i passant la pel·lícula Companys, procés a Catalunya, que recrea de forma ficcionada els darrers mesos de la vida del president. L'acte serà al Casal Pirinenc de Vilada dissabte que ve, dia 15 d'octubre, a les 18:30 hores.

Hi haurà crispetes i beguda per a tothom. Hi esteu tots convidats!

dilluns, 12 de setembre de 2016

10 de setembre: Vilada estava #aPunt

La vigília de la Diada es va viure intensament a Vilada. L’Ateneu Nacionalista de Vilada —en col·laboració amb l’Assemblea Nacional Catalana de Vilada i la Colla Gegantera de Vilada— vam organitzar una jornada cultural, lúdica i reivindicativa.

Per començar els actes l’historiador i bibliòfil Ramon Felipó va pronunciar la conferència «Mossèn Armengou: un berguedà al servei de l’Església i del poble de Catalunya» en motiu del 40è aniversari de la mort d’un dels grans pensadors del catalanisme. Durant la conferència, que va destacar per l’amenitat i el rigor que caracteritzen Felipó, es va repassar la trajectòria vital de Josep Armengou, posant èmfasi en les diverses situacions que el van dur al seu pensament catalanista —una primera militància prerreligiosa a Estat Català— i, més tard, a abraçar la idea de pàtria completa i a defensar els Països Catalans —després de l’apèndix de Joan Fuster a Justificació de Catalunya, una de les obres capdals del nacionalisme català.

Finalment Felipó va repassar exhaustivament la producció bibliogràfica d’Armengou per posar de relleu la importància de l’autor i reclamar-ne, finalment, una edició completa i acurada de les obres completes. Els assistents es van interessar molt per la figura i l’obra de Josep Armengou, i la conferència es va allargar durant el torn de preguntes, que va comptar amb moltes intervencions.

Després de la conferència hi havia preparat un pa amb tomàquet popular a la Plaça de la Vila, aprofitant les últimes nits d’estiu, que va esser molt concorregut. Fins a 70 persones vam compartir taula i tertúlia en un ambient distès i festiu, prenent forces per a la Marxa de Torxes que començava tot seguit.

Havent sopat, en efecte, als assistents al sopar es van afegir una colla més de persones i, juntes, van pujar amb torxes fins a la Plaça de l’Església, on els gegants de Vilada esperaven per continuar, tots junts, la Marxa pels carrers de Vilada. Durant la marxa es va reclamar fermament la necessitat d’independència. La marxa va acabar a la Plaça de la Vila novament, on es va llegir el manifest reivindicatiu i es va sentir el Cant dels Segadors.


Durant l’11-S també vam ser a la manifestació de Berga, reafirmant-nos en la voluntat d’una Catalunya independent assentada damunt el pilar de la cultura.

dimarts, 6 de setembre de 2016

"Mossèn Armengou: un berguedà al servei de l'Església i del poble de Catalunya": 10 de setembre a Vilada

Dissabte que ve, dia 10 de setembre, l'Ateneu Nacionalista de Vilada –juntament amb l'Assemblea Nacional Catalana de Vilada i Cims de Vilada– organitza un seguit d'actes per commemorar la Diada Nacional de Catalunya.

A les 19:00h i al Casal Pirinenc Ramon Felipó, historiador i bibliòfil, pronunciarà la conferència «Mossèn Armengou: un berguedà al servei de l'Església i del poble de Catalunya», enguany que es commemora el 40è aniversari de la mort del religiós i polític.

Seguidament, a les 20:30h, hi haurà un pa amb tomàquet popular a la Plaça de la Vila. Els tiquets del sopar, que valen 5 euros, es poden comprar a les botigues de Vilada fins divendres dia 9 a la tarda i inclouen, a part del sopar, una torxa per la Marxa.

En acabat de sopar, a les 22:00h, començarà la Marxa de Torxes, que sortirà de la Plaça de l'Església, on ens esperaran els gegants de Vilada, i seguirà de nou cap a la Plaça de la Vila, on hi haurà el fi de festa. Qui no hagi vingut a sopar podrà comprar igualment torxes just abans de començar.

Esperem que us animeu tots a venir!!

En cas de pluja el pa amb tomàquet popular es farà al Casal Pirinenc i la Marxa de Torxes pot veure afectat el seu recorregut i la participació dels gegants.

dilluns, 27 de juny de 2016

Avui com ahir: «Poble català, posa't a caminar»

Àngel Colom i Oriol Luján presenten a Vilada el llibre que vol posar de relleu el paper de la Marxa de la Llibertat

Dissabte passat, 25 de juny, va tenir lloc a Vilada la presentació del llibre Poble català, posa’t a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat, dels historiadors Josep Calvet i Oriol Luján (Angle Editorial, 2016). Aquest treball pretén ser una mirada objectiva des de la distància que permeten 40 anys de perspectiva a la Marxa de la Llibertat, el moviment polític reivindicatiu i antifeixista impulsat per Àngel Colom i Arcadi Oliveras l’estiu de 1976 desobeint la prohibició de l’aleshores ministre Fraga Iribarne.

A la presentació hi van participar, d’una banda, Oriol Luján (Navarcles, 1984), periodista i historiador, i coautor del llibre, i, de l’altra l’impulsor de la marxa Àngel Colom. Es va fer èmfasi especial en la importància de presentar un nou llibre sobre la Marxa que parteixi de la visió històrica i del fons documental —s’ha tingut accés a informació policial, per exemple— alhora que posi de relleu la importància de la Marxa. Després d’explicar la metodologia que havia permès escriure un llibre rigorosament documentat, Luján va explicar els tres objectius de la Marxa —que, com els de l’Assemblea de Catalunya, es podien resumir amb el lema «llibertat, amnistia, dret a l'autodeterminació»— i va defensar per què en la seva visió són vigents perquè no s’han assolit: no hi ha la llibertat i la democràcia que se suposava a l’Estat; l’amnisitia va servir per no jutjar els crims del franquisme i l’Estatut del 32 com a pas previ a l’autodeterminació no va tornar mai. La prova més evident d’aquest fracàs: l’estatut de 2006.

 Àngel Colom, per la seva banda, va explicar les dificultats policials a l'hora de desenvolupar la marxa. Va amanir el seu col·loqui amb tot d’anècdotes de collita personal, fet que ben encertadament va donar un color càlid a la xerrada. Va explicar, per exemple, que els marxaires finalment no van passar per Vilada camí de Berga perquè el dia que tocava aqueix tram estaven detinguts a la presó de Girona. També va recordar un brigada de la Guàrdia Civil que qualificà d’«entranyable» perquè patia del cor, i que va perseguir-los i detenir-los durant la marxa pel Berguedà. La història menys anecdòtica i més impactant de l’acte fou quan Colom va explicar que, en arribar a Poblet, la policia tenia ordres de «tirar a matar», tot i que finalment no es va produir una acció tan desmesurada.


L’acte —que va omplir la sala de plens de l’Ajuntament— va servir, sens dubte, per convèncer tots els assitents del paper cabdal que tingué en la lluita antifranquista i a favor del dret d’autodeterminació del nostre país la Marxa de la Llibertat. Un paper que, com bé recorda Àngel Colom, sovint no ha estat prou reivindicat pels partits polítics sobiranistes, potser perquè, en aquell moment, se’n van voler mantenir al marge.

Gràcies, doncs, a Àngel Colom i a Oriol Luján per haver-nos regalat dues hores tan interessants, i gràcies a tots els assistents per venir i gaudir de l’acte.

dijous, 9 de juny de 2016

Poble català, posa't a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat

El proper dissabte 25 de juny, dins dels actes de la Festa Major de Vilada, l'Ateneu Nacionalista de Vilada organitza la presentació del llibre Poble català, posa't a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat (Angle Editorial, 2016), de Josep Calvet i Oriol Luján. L'acte serà a la Sala de Plens de l'Ajuntament a les 12 hores. Us deixem amb el cartell de l'acte.

Hi intervindran Oriol Luján, historiador i coautor del llibre, i Àngel Colom, membre destacat de l'organització de la Marxa per la Llibertat. Aquí podeu trobar més informació sobre el llibre i la Marxa: http://www.angleeditorial.com/poble-catala-posat-a-caminar-654

La Marxa de la Llibertat van ser un conjunt de marxes o columnes organitzades no violentes que, durant l'estiu de 1976, van anar de diversos punts dels Països Catalans fins a Poblet per reclamar l'amnistia política, les llibertats bàsiques universals i l'Estatut d'Autonomia. Tot i que el ministre Fraga Iribarne va prohibir les marxes, es va decidir no acatar la prohibició.

Us hi esperem!