Avui com ahir: «Poble català, posa't a caminar»

Àngel Colom i Oriol Luján presenten a Vilada el llibre que vol posar de relleu el paper de la Marxa de la Llibertat

Dissabte passat, 25 de juny, va tenir lloc a Vilada la presentació del llibre Poble català, posa’t a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat, dels historiadors Josep Calvet i Oriol Luján (Angle Editorial, 2016). Aquest treball pretén ser una mirada objectiva des de la distància que permeten 40 anys de perspectiva a la Marxa de la Llibertat, el moviment polític reivindicatiu i antifeixista impulsat per Àngel Colom i Arcadi Oliveras l’estiu de 1976 desobeint la prohibició de l’aleshores ministre Fraga Iribarne.

A la presentació hi van participar, d’una banda, Oriol Luján (Navarcles, 1984), periodista i historiador, i coautor del llibre, i, de l’altra l’impulsor de la marxa Àngel Colom. Es va fer èmfasi especial en la importància de presentar un nou llibre sobre la Marxa que parteixi de la visió històrica i del fons documental —s’ha tingut accés a informació policial, per exemple— alhora que posi de relleu la importància de la Marxa. Després d’explicar la metodologia que havia permès escriure un llibre rigorosament documentat, Luján va explicar els tres objectius de la Marxa —que, com els de l’Assemblea de Catalunya, es podien resumir amb el lema «llibertat, amnistia, dret a l'autodeterminació»— i va defensar per què en la seva visió són vigents perquè no s’han assolit: no hi ha la llibertat i la democràcia que se suposava a l’Estat; l’amnisitia va servir per no jutjar els crims del franquisme i l’Estatut del 32 com a pas previ a l’autodeterminació no va tornar mai. La prova més evident d’aquest fracàs: l’estatut de 2006.

 Àngel Colom, per la seva banda, va explicar les dificultats policials a l'hora de desenvolupar la marxa. Va amanir el seu col·loqui amb tot d’anècdotes de collita personal, fet que ben encertadament va donar un color càlid a la xerrada. Va explicar, per exemple, que els marxaires finalment no van passar per Vilada camí de Berga perquè el dia que tocava aqueix tram estaven detinguts a la presó de Girona. També va recordar un brigada de la Guàrdia Civil que qualificà d’«entranyable» perquè patia del cor, i que va perseguir-los i detenir-los durant la marxa pel Berguedà. La història menys anecdòtica i més impactant de l’acte fou quan Colom va explicar que, en arribar a Poblet, la policia tenia ordres de «tirar a matar», tot i que finalment no es va produir una acció tan desmesurada.

L’acte —que va omplir la sala de plens de l’Ajuntament— va servir, sens dubte, per convèncer tots els assitents del paper cabdal que tingué en la lluita antifranquista i a favor del dret d’autodeterminació del nostre país la Marxa de la Llibertat. Un paper que, com bé recorda Àngel Colom, sovint no ha estat prou reivindicat pels partits polítics sobiranistes, potser perquè, en aquell moment, se’n van voler mantenir al marge.

Gràcies, doncs, a Àngel Colom i a Oriol Luján per haver-nos regalat dues hores tan interessants, i gràcies a tots els assistents per venir i gaudir de l’acte.

Aquí hi trobareu la fitxa de l’editorial sobre el llibre.