La vigília de la Diada es va viure intensament a Vilada. L’Ateneu
Nacionalista de Vilada —en col·laboració amb l’Assemblea Nacional Catalana de
Vilada i la Colla Gegantera de Vilada— vam organitzar una jornada cultural,
lúdica i reivindicativa.
Per començar els actes l’historiador i bibliòfil Ramon
Felipó va pronunciar la conferència «Mossèn Armengou: un berguedà al servei de
l’Església i del poble de Catalunya» en motiu del 40è aniversari de la mort d’un
dels grans pensadors del catalanisme. Durant la conferència, que va destacar
per l’amenitat i el rigor que caracteritzen Felipó, es va repassar la
trajectòria vital de Josep Armengou, posant èmfasi en les diverses situacions
que el van dur al seu pensament catalanista —una primera militància
prerreligiosa a Estat Català— i, més tard, a abraçar la idea de pàtria completa
i a defensar els Països Catalans —després de l’apèndix de Joan Fuster a Justificació de Catalunya, una de les
obres capdals del nacionalisme català. 
Finalment Felipó va repassar exhaustivament la producció
bibliogràfica d’Armengou per posar de relleu la importància de l’autor i
reclamar-ne, finalment, una edició completa i acurada de les obres completes.
Els assistents es van interessar molt per la figura i l’obra de Josep Armengou,
i la conferència es va allargar durant el torn de preguntes, que va comptar amb
moltes intervencions.
Després de la conferència hi havia preparat un pa amb tomàquet popular a la Plaça de la Vila, aprofitant les últimes nits d’estiu,
que va esser molt concorregut. Fins a 70 persones vam compartir taula i
tertúlia en un ambient distès i festiu, prenent forces per a la Marxa de Torxes
que començava tot seguit.
Havent sopat, en efecte, als assistents al sopar es van
afegir una colla més de persones i, juntes, van pujar amb torxes fins a la
Plaça de l’Església, on els gegants de Vilada esperaven per continuar, tots
junts, la Marxa pels carrers de Vilada. Durant la marxa es va reclamar
fermament la necessitat d’independència. La marxa va acabar a la Plaça de la
Vila novament, on es va llegir el manifest reivindicatiu i es va sentir el Cant dels Segadors.
Durant l’11-S també vam ser a la manifestació de Berga,
reafirmant-nos en la voluntat d’una Catalunya independent assentada damunt el
pilar de la cultura.
